Testimoni de Narom

«Va ser l’última vegada que la vaig veure. Encara en recordo la discussió. Llavors Narom era un planeta amb prou feines habitat, lluny dels afers importants de l’administració central i oblidat de tothom menys per aquells que tenien interès en el seu potencial miner, els seus sorprenents enigmes científics o el dubtós encant de la seva esbojarrada religió local llavors tan desprestigiada. No era, ni de bon tros, el lloc de peregrinació que és avui. Ara tota la humanitat ens mira com si fóssim el centre de l’esperança humana».